L'aigua a Tarragona: De la romanització a la industrialització

A Tarragona el proveïment d'aigua ha estat una constant històrica que mai fins avui s'ha resolt de manera definitiva. L'origen del mal cal cercar-lo en la prioritat que els fundadors de la ciutat donaren al valor estratègic del lloc, immillorable per situar-hi una base militar però amb una evident pobresa de recursos hidràulics naturals. El romans resolgueren el problema amb la construcció de sòlids aqüeductes; després Tarragona es convertí durant segles en una petita ciutat escassament poblada que podia resoldre la falta d'aigua amb la construcció de cisternes i l'extracció d'alguns pous. Al decenni dels anys vuitanta del segle XX, la situació era insostenible. A la indústria se li acabaven els recursos hidràulics dels pous, i l'aigua que sortia de les aixetes era inservible per a usos domèstics. El transvasament d'aigua del Canal Esquerre de l'Ebre que arribà l'any 1990 posà fi a la que ha estat la darrera gran crisi hídrica que ha patit la ciutat.