Autonomia universitària i sistema de governança

El present document pretén exposar les propostes de l’autor sobre la reforma del model de governança a partir d’una aproximació holística i funcional. El punt de partida per a un disseny d’un sistema de governança hauria de ser la identificació de la funció que ha d’acomplir, que remet a la consideració del perquè de la definició de l’autonomia universitària. La institució universitària ha de garantir, pel bé de la societat, que la seva actuació en generar i transmetre coneixement no respon a interessos grupals de cap tipus. Constitueix un servei públic que ha d’actuar amb autonomia, i aquesta actuació inclou tots els mecanismes de presa de decisió, tot el sistema de governança que, des d’aquesta perspectiva, es configura com el garant de la prestació del servei públic d’educació superior i recerca amb la màxima eficiència, alhora que lliure de la influència d’interessos polítics, econòmics o religiosos.

A partir de les conclusions de l’estudi University Autonomy in Europe II. The Scorecard i de la situació actual del sistema universitari, de recerca i innovació de Catalunya, l’autor proposa un conjunt concret d’elements de governança que cobreixen totes les dimensions de l’autonomia universitària. L’estudi fa referència explícita al sistema universitari de Catalunya, però les conclusions i el seu fonament tenen una aplicabilitat més general.